Durant el cap de setmana futbolístic vam poder veure el partit de Liverpool des d'unes bones localitats que ens va proporcionar un conegut. Les entrades també permetien accedir a la zona Vip del club, una mena de restaurant on vam poder dinar alguna cosa mentre miravem per la televisió el partit d'un rival del Liverpool. El Manchester United jugava contra el Manchester City. El resultat va ser 2 a 1. El saler havia de dur per força el nom de l'estadi.
Aquest blog es el mitjà que em permetrà registrar la col.lecció de salers que fa uns dies vaig decidir començar. Cada saler té la seva pròpia història, un motiu que fa que ingressi a la col.lecció. Perqué salers? Perqué és un objecte útil, pràctic, molt a l'abast i perqué conté un mineral que és l'unic comestible al món!
dimarts, 22 de febrer del 2011
LIVERPOOL ONE - 13 de Febrer del 2011
BRITANNIA - 12 de Febrer del 2011
EL TEMPLE DEL FERRAN - 5 de Febrer del 2011
Aquest és un saler molt especial. El vaig agafar del bar on habitualment, i des de l'any passat, la penya blaugrana de Sao Paulo es reuneix per veure els partits del Barça. He passat molts bons moments en aquest local, entre altres, el moment en que el Barça va guanyar la lliga l'any 2010. El nom del saler havia de fer referència al fundador i president d'aquesta penya i a tot el que ha creat a Sao Paulo, un auténtic temple blaugrana.
Aquell dia vam jugar contra l'Atlétic de Madrid. El resultat, 3 a 0, tots els gols fets per Messi!
Aquell dia vam jugar contra l'Atlétic de Madrid. El resultat, 3 a 0, tots els gols fets per Messi!
diumenge, 6 de febrer del 2011
SAP - 18 de Gener del 2011
El recipient amb forma de petita tassa el vaig obtenir després de fer un taller de cuina a l'empresa, per treballar en equip, el dia que vam començar el projecte de canvi de sistema informàtic. El nom doncs, queda clar amb aquesta explicació. Es un saler? doncs si des del moment que en fa les funcions.
La Isabel va ser també qui em va ajudar a obtenir-lo. Quan me'l va donar em va dir, "ja tens el recipient per donar de menjar el gatet".
La Isabel va ser també qui em va ajudar a obtenir-lo. Quan me'l va donar em va dir, "ja tens el recipient per donar de menjar el gatet".
Alfil - 22 de Desembre del 2010
Joao - 10 de Desembre del 2010
Sao Paulo - 8 de Desembre del 2010
PLUS - 7 de Desembre del 2010
Amb tants viatges que faig al cap de l'any, no podia faltar un saler dels que em donen a l'avió. Afortunadament, normalment viatjo en business, i el tracte, l'espai, i el servei és infinitament millor que els que viatgen en turista. (evidentment el preu també...). El nom és ni més ni menys el nom que la companyia IBERIA dona als que tenim el privilegi de viatjar en una classe superior.
diumenge, 30 de gener del 2011
Milà - 4 de Desembre del 2010
Viatge de tornada de Singapur, on vaig anar-hi per una reunió de feina. Per primera vegada, havia pogut agafar un vol directe, bé, més aviat semi-directe, a Barcelona. El vol feia una parada técnica a Milà. Eren quarts de set del matí quan vam aterrar en terres italianes. Una hora més tard, quan ja era l'hora de tornar a sortir van anunciar per l'altaveu que haviem de baixar de l'avió. A terra vam saber que per una vaga encoberta dels controladors espanyols, no podiem retornar a Barcelona. Durant un parell d'hores ens van dir que estava previst que sobre les 11 del matí el conflicte estaria arreglat. Però a les 12 del migdia ja van dir-nos que haviem d'esperar al dia següent. Així doncs, enlloc de passar aquell dissabte a casa meva, el vaig passar de compres per Milà. Si bé inicialment em va molestar molt, vaig optar per prendre-m'ho amb optimisme. Alguns passatgers van optar per buscar solucions alternatives, trens o combinacions amb avió que els deixessin al sur de França. Devant les dificultats per trobar res, i veient que al final acabarien arribant a la mateixa hora que l'avió (suposant, això si, que la vaga acabés) vaig preferir optar per passar la tarda del dissabte voltant pel Duomo i el corso Vittorio Emmanuelle. El saler és de l'hotel on em vaig allotjar aquella nit i perqué del seu nom és evident!
Just Moliner - 6 de Gener del 2010
El tercer saler que va arribar a casa, ho va fer el mateix dia que el segon, el Jose. El motiu va ser el mateix, el fet que jo demanés un saler gran.Tampoc els reis ho van entendre aquest cop, tot i que va ser el meu marit qui va demanar-ho. El saler també és bonic, original, encara que no fa les funcions que faria el que jo volia. Cal dir que més d'un any després i malgrat haver començat la col.lecció, encara no tinc el saler gran, el que jo necessito... El nom també el va posar el meu fill petit, per la forma suposo...
Jose - 6 de Gener del 2010
Aquest saler, és el tercer que es va incorporar a la col.lecció.
Els meus fills el van posar a la seva carta als reis, després de que jo digués que volia un saler gran. Per això va arribar a casa aquest dia tan assenyalat, dia en que, malgrat que els meus fills ja són grans, es troben els regals al menjador igual que quan eren petits. Ara però, els reis ja no venen de nit, sinó que es lleven tard i fan la seva feina un cop han esmorzat. Sempre ho haurien pogut fer així, ja que els meus fills sempre han dormit força al matí, i ni tan sols els nervis de saber que es trobarien la casa plena de regals, ha fet que es llevessin d'hora el dia de reis, com he sentit passa a casa d'altres. Haig de dir que quan vaig veure el qué hi havia dins del paquet, vaig tenir clar que els reis no havien entés la comanda, ja que el saler és bastant petit. Això si, el disseny és molt bonic. En aquell moment, quan el vaig demanar, jo tampoc no sabia que començaria una col.lecció de salers. Ara té l'honor de ser-ne el tercer.
El perqué és diu Jose (en castellà i sense accent) no ho se. Ho va decidir el meu fill petit.
LAS Costa - 5 de Gener del 2010
Aquest és el segon saler que va arribar a casa, i per tant el segon de la col.lecció. En aquell moment jo tampoc no sabia que faria una col.lecció de salers. Va arribar per casualitat. Després de passar uns dies a la neu amb el Xavi i la Montse, va ser l'hora de recollir la casa que haviem llogat a Bourgmadame. Com la Montse i jo estavem esquiant amb els nostres fills, van ser el Xavi i el Romà els que es van encarregar d'acabar de fer maletes i tancar la casa. A l'hora de repartir el que havia quedat a la cuina, van agafar el saler pensant que era nostre, quan en realitat ja era a la casa quan hi vam arribar. El nom? doncs una idea original del meu fill petit. El saler no és bonic, gens, però és el segon de la col.lecció... per casualitat...
Tapa Roja de Nestlé - Octubre o Novembre 2008
Malgrat que no és un saler, cosa que els meus fills em diuen continuament, fa temps que l'utilitzo per ficar-hi la sal més gruixuda. Va arribar durant el trasllat que vam fer a la casa on vivim ara. Era al Masnou, a casa el meu sogre. En morir ell i haver de buidar la casa, aquest utensili, juntament amb alguns altres van entrar a la nostra nova llar. I ràpidament va esdevenir útil, per guardar-hi la sal gruixuda, ja que el recipient original d'aquest tipus de sal no és gaire funcional un cop obert. En el moment en que va aparèixer, no sabia encara que faria una col.lecció de salers. Però ara que he començat a registrar un per un, els 13 salers que ja formen part de la meva col.lecció, aquest és mereix l'honor de ser-ne el primer. Cal aclarir que el seu nom, suggerit pel meu fill petit, no té res a veure amb la companyia suïssa fabricant de xocolates.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)