Malgrat que no és un saler, cosa que els meus fills em diuen continuament, fa temps que l'utilitzo per ficar-hi la sal més gruixuda. Va arribar durant el trasllat que vam fer a la casa on vivim ara. Era al Masnou, a casa el meu sogre. En morir ell i haver de buidar la casa, aquest utensili, juntament amb alguns altres van entrar a la nostra nova llar. I ràpidament va esdevenir útil, per guardar-hi la sal gruixuda, ja que el recipient original d'aquest tipus de sal no és gaire funcional un cop obert. En el moment en que va aparèixer, no sabia encara que faria una col.lecció de salers. Però ara que he començat a registrar un per un, els 13 salers que ja formen part de la meva col.lecció, aquest és mereix l'honor de ser-ne el primer. Cal aclarir que el seu nom, suggerit pel meu fill petit, no té res a veure amb la companyia suïssa fabricant de xocolates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada