Milà - 4 de Desembre del 2010

Viatge de tornada de Singapur, on vaig anar-hi per una reunió de feina. Per primera vegada, havia pogut agafar un vol directe, bé, més aviat semi-directe, a Barcelona. El vol feia una parada técnica a Milà. Eren quarts de set del matí quan vam aterrar en terres italianes. Una hora més tard, quan ja era l'hora de tornar a sortir van anunciar per l'altaveu que haviem de baixar de l'avió. A terra vam saber que per una vaga encoberta dels controladors espanyols, no podiem retornar a Barcelona. Durant un parell d'hores ens van dir que estava previst que sobre les 11 del matí el conflicte estaria arreglat. Però a les 12 del migdia ja van dir-nos que haviem d'esperar al dia següent. Així doncs, enlloc de passar aquell dissabte a casa meva, el vaig passar de compres per Milà. Si bé inicialment em va molestar molt, vaig optar per prendre-m'ho amb optimisme. Alguns passatgers van optar per buscar solucions alternatives, trens o combinacions amb avió que els deixessin al sur de França. Devant les dificultats per trobar res, i veient que al final acabarien arribant a la mateixa hora que l'avió (suposant, això si, que la vaga acabés) vaig preferir optar per passar la tarda del dissabte voltant pel Duomo i el corso Vittorio Emmanuelle. El saler és de l'hotel on em vaig allotjar aquella nit i perqué del seu nom és evident!

Just Moliner - 6 de Gener del 2010

El tercer saler que va arribar a casa, ho va fer el mateix dia que el segon, el Jose. El motiu va ser el mateix, el fet que jo demanés un saler gran.Tampoc els reis ho van entendre aquest cop, tot i que va ser el meu marit qui va demanar-ho. El saler també és bonic, original, encara que no fa les funcions que faria el que jo volia. Cal dir que més d'un any després i malgrat haver començat la col.lecció, encara no tinc el saler gran, el que jo necessito... El nom també el va posar el meu fill petit, per la forma suposo...

Jose - 6 de Gener del 2010

Aquest saler, és el tercer que es va incorporar a la col.lecció.

Els meus fills el van posar a la seva carta als reis, després de que jo digués que volia un saler gran. Per això va arribar a casa aquest dia tan assenyalat, dia en que, malgrat que els meus fills ja són grans, es troben els regals al menjador igual que quan eren petits. Ara però, els reis ja no venen de nit, sinó que es lleven tard i fan la seva feina un cop han esmorzat. Sempre ho haurien pogut fer així, ja que els meus fills sempre han dormit força al matí, i ni tan sols els nervis de saber que es trobarien la casa plena de regals, ha fet que es llevessin d'hora el dia de reis, com he sentit passa a casa d'altres. Haig de dir que quan vaig veure el qué hi havia dins del paquet, vaig tenir clar que els reis no havien entés la comanda, ja que el saler és bastant petit. Això si, el disseny és molt bonic. En aquell moment, quan el vaig demanar, jo tampoc no sabia que començaria una col.lecció de salers. Ara té l'honor de ser-ne el tercer.

El perqué és diu Jose (en castellà i sense accent) no ho se. Ho va decidir el meu fill petit.

LAS Costa - 5 de Gener del 2010

Aquest és el segon saler que va arribar a casa, i per tant el segon de la col.lecció. En aquell moment jo tampoc no sabia que faria una col.lecció de salers. Va arribar per casualitat. Després de passar uns dies a la neu amb el Xavi i la Montse, va ser l'hora de recollir la casa que haviem llogat a Bourgmadame. Com la Montse i jo estavem esquiant amb els nostres fills, van ser el Xavi i el Romà els que es van encarregar d'acabar de fer maletes i tancar la casa. A l'hora de repartir el que havia quedat a la cuina, van agafar el saler pensant que era nostre, quan en realitat ja era a la casa quan hi vam arribar. El nom? doncs una idea original del meu fill petit. El saler no és bonic, gens, però és el segon de la col.lecció... per casualitat...

Tapa Roja de Nestlé - Octubre o Novembre 2008

Malgrat que no és un saler, cosa que els meus fills em diuen continuament, fa temps que l'utilitzo per ficar-hi la sal més gruixuda. Va arribar durant el trasllat que vam fer a la casa on vivim ara. Era al Masnou, a casa el meu sogre. En morir ell i haver de buidar la casa, aquest utensili, juntament amb alguns altres van entrar a la nostra nova llar. I ràpidament va esdevenir útil, per guardar-hi la sal gruixuda, ja que el recipient original d'aquest tipus de sal no és gaire funcional un cop obert. En el moment en que va aparèixer, no sabia encara que faria una col.lecció de salers. Però ara que he començat a registrar un per un, els 13 salers que ja formen part de la meva col.lecció, aquest és mereix l'honor de ser-ne el primer. Cal aclarir que el seu nom, suggerit pel meu fill petit, no té res a veure amb la companyia suïssa fabricant de xocolates.